certifico

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /sər.tiˈfi.ku/, occidental /seɾ.tiˈfi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

certifico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de certificar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb certificar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb certificar.

Variants

• [1] certifique, certifiqui, certific
• [2] certifiqui, certifique
• [3] certifiqui, certifique

Miscel·lània

• Síl·labes: cer·ti·fi·co (4)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kɛrˈtɪ.fɪ.koː/
• Etimologia: De certus.

Verb

certificō ‎(1a present^?), certificās ‎(2a present), certificāre ‎(infinitiu), certificāvī ‎(perfet), certificātum ‎(supí)

1. certificar, jo certifico