ceba

Potser volíeu: CEBA, cebá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈsɛ.βə/, balear /ˈsə.bə/, /ˈsɛ.bə/

Occidental: /ˈse.βa/^ⓘ

• Etimologia: Del llatí cēpa, segle XI.

Nom

ceba f. ‎(plural cebes)

1. Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies.

Compostos i expressions

• ésser de la ceba
• fer menjar ceba

Derivats

• cebaci
• ceballar
• ceballaire, ceballot

Traduccions

Traduccions

• Albanès: qepë ^(sq) f.
• Alemany: Zwiebel ^(de) f.
• Amazic marroquí: ⵜⴰⵥⴰⵍⵉⵎⵜ ^(zgh) ‎(taẓalimt), ⴰⵥⴰⵍⵉⵎ ^(zgh) ‎(aẓalim) (col·lectiu)
• Anglès: onion ^(en)
• Basc: tipula ^(eu)
• Belarús: лук ^(be) m. ‎(luk)
• Castellà: cebolla ^(es) f.
• Danès: løg ^(da) n.
• Eslovac: cibuľa ^(sk) f.
• Eslovè: čebula ^(sl) f.
• Esperanto: cepo ^(eo)
• Estonià: sibul ^(et)
• Feroès: leykur ^(fo) m.
• Francès: oignon ^(fr)
• Friülà: civole ^(fur), cevole ^(fur) f.
• Gallec: cebola ^(gl) f.
• Grec: κρεμμύδι ^(el) n. ‎(kremmidi)
• Grec antic: κρόμμυον ^(grc) n. ‎(krómmyon)
• Hebreu: בָּצָל‎ ^(he) m.
• Hongarès: hagyma ^(hu)
• Irlandès: oinniún ^(ga) m.
• Italià: cipolla ^(it)
• Japonès: 玉葱 ^(ja)

• Llatí: caepa ^(la) f., cepa ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: CEBA ^(csc)
• Neerlandès: ui ^(nl) m.
• Noruec: løk ^(no) m.
• Occità: ceba ^(oc) f.
• Piemontès: siola ^(pms) f.
• Polonès: cebula ^(pl) f.
• Portuguès: cebola ^(pt) f.
• Quítxua: siwulla ^(qu)
• Retoromànic: tschagula ^(rm) f., tschavola ^(rm) f.
• Romanès: ceapă ^(ro) f.
• Rus: лук ^(ru) m. ‎(luk)
• Sard: chepudha ^(sc)
• Serbocroat: лук ^(sh), luk ^(sh)
• Sicilià: cipudda ^(scn) f.
• Suahili: kitunguu ^(sw)
• Suec: lök ^(sv) c.
• Turc: soğan ^(tr)
• Txec: cibule ^(cs) f.
• Uzbek: piyoz ^(uz)
• Vilamovià: cwypuł ^(wym) f.
• Wolof: soble ^(wo)
• Xinès: 洋蔥 ^(zh) ‎(洋葱, yángcōng)

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·ba (2)
• Anagrames: beca, becà, cabé

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈθe.βa\

Americà: alt /ˈse.ba/, baix \ˈse.βa\

• Rimes: -eba

Verb

ceba ‎(infinitiu cebar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb cebar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb cebar

Variants

• [2]: (voseo) cebá

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·ba (2)
• Anagrames: beca, becá, cabe, cabé