catxap

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈt͡ʃap/, occidental /kaˈt͡ʃap/
• Rimes: -ap
• Etimologia: D’origen incert, documentat amb el derivat catxapera al segle XIV. Potser del llatí *captiāre ‎(‘caçar’) amb sufix diminutiu preromà *-apo, amb el sentit de «caça fàcil», o bé directament preromà. Alternativament d’origen iranià transmès per l’àrab, afí al sànscrit कच्छप ‎(kacchapa) i persa کشف ‎(kašaf, ‘tortuga, calàpat’). Cognat del castellà gazapo i del portuguès caçapo.

Nom

catxap m. ‎(plural catxaps)

1. (occidental, tarragoní) llorigó

Derivats

• catxapera
• catxapó

Descendents

• Sard: caciapu

Miscel·lània

• Síl·labes: cat·xap (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, DECat