carisma

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈɾiz.mə/, occidental /kaˈɾiz.ma/
  • Etimologia: Del llatí eclesiàstic charisma ‎(«gràcia concedida per Déu»), procedent del grec χάρισμα ‎(khárisma), derivat de χαριζoμαι ‎(kharizomai, «agradar, fer favors»).

Nom[modifica]

carisma m. ‎(plural carismes)

  1. Capacitat que posseeixen certes persones de conduir els altres i impulsar-los per la força de la seva personalitat, sense emprar la coacció ni els incentius materials.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kaˈɾiz.ma/, meridional /kaˈɾih.ma/
Americà: alt /k(a)ˈɾiz.ma/, baix /kaˈɾih.ma/

Nom[modifica]

ca·ris·ma m. ‎(plural carismas)

  1. carisma

Vegeu també[modifica]

  • carisma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].