caravel·la

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Model d’un caravel·la
  • Pronúncia:
Oriental: central /kə.ɾəˈβɛɫ.ɫə/, balear /cə.ɾəˈvɛɫ.ɫə/, /kə.ɾəˈvɛɫ.ɫə/
Occidental: nord-occidental /ka.ɾaˈβɛɫ.ɫa/, valencià /ka.ɾaˈvɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫɛ/
  • Etimologia: Del portuguès caravela, segle XV, diminutiu de cáravo, del llatí carabus ‎(«vaixell de vímits»), del grec antic κᾱ́ραβος ‎(kā́rabos, «vaixell lleuger», literalment «escarabat»).

Nom[modifica]

ca·ra·vel·la f. ‎(plural caravel·les)

  1. (històric) Vaixell de vela lleuger alt, llarg i ample, d’una sola coberta, de popa plana amb un castell.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]