caravel·la

Català

Oriental:	central /kə.ɾəˈβɛɫ.ɫə/, /kə.ɾəˈβɛ.ɫə/
	balear /kə.ɾəˈvɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ka.ɾaˈβɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫa/
	valencià /ka.ɾaˈvɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫɛ/

Rimes: -ɛlla
Etimologia: Del portuguès caravela, segle XV, diminutiu de cáravo, del llatí carabus ‎(‘vaixell de vímits’), del grec antic κᾱ́ραβος ‎(kā́rabos, ‘vaixell lleuger’, literalment ‘escarabat’).

caravel·la f. ‎(plural caravel·les)

(històric) Vaixell de vela lleuger alt, llarg i ample, d’una sola coberta, de popa plana amb un castell.