caracul

Català

Una ovella caracul

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾəˈkuɫ/, occidental /ka.ɾaˈkuɫ/
• Rimes: -ul
• Etimologia: Del llac Karakul, a la regió del Turquestan, d’origen turquès, literalment «llac negre».

Nom

caracul m. ‎(plural caraculs)

1. Raça d'ovelles provinent del Turquestan.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: karakul ^(en)
• Castellà: caracul ^(es) m.
• Francès: caracul ^(fr) f.
• Italià: karakul ^(it) m.

Adjectiu

caracul inv. ‎(plural caraculs)

1. Dit d'un animal de la raça caracul.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·cul (3)
• Anagrama: aclucar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC