cancan

Català

Dansaires de cancan

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəŋˈkan/, occidental /kaŋˈkan/
• Rimes: -an
• Etimologia: Del francès cancan, de quanquan ‎(«soroll, disbauxa»), del llatí quamquam ‎(«encara que, però») per la disputa acadèmica de si el llatí s’havia de pronunciar de forma reconstruïda o de la forma tradicional francesa i que s’acabà exemplificant en aquest mot, usat com «debat encès». Per etimologia popular, duplicació infantívola de l’arrel de canard ‎(«ànec»).

Nom

cancan m. ‎(plural cancans)

1. Dansa que va estar de moda en els salons del segle XIX, caracteritzada pels salts, el xivarri i l'exhibició de les cuixes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: can-can ^(en)
• Castellà: cancán ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: can·can (2)
• Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Francès

• Pronúncia: /kɑ̃ˈkɑ̃/
• Etimologia: [1] Potser del llatí quamquam ‎(«emperò»); o potser de l'àrab كان كان ‎(kan kan, «coses fútils») o de كان وكان ‎(kan-oua-kan), nom d'un tipus de poesia de caire moralista. [2,3] D'origen onomatopeic, pel crit de l'ànec.

Nom

cancan m. ‎(plural cancans)

1. xerrameca, enrenou, xivarri
2. grall
3. cancan

Sinònims

• commérage, médisance, potin

Vegeu també

• Entrada «cancan» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).