cóbeu

Català antic

• Etimologia: Del llatí cupidus. Cognat de l’occità antic cobe.

Nom

cóbeu m. ‎(femení cóbea)

1. cobejós

   «Gran senyor cóbeu de haver diners és perdició de tot lo poble, confusió de sa generositat e, en oy de tota creatura, és enemich de justícia.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)

Variants

• cóbou

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA