breu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾew/
• Rimes: -ew
• Etimologia: Del llatí brĕvis ‎(«breu, curt»), segle XIII.

Adjectiu

breu inv. ‎(plural breus)

1. De durada curta.

Compostos i expressions

• en breu = d'aquí a poc temps
• en breus dies = d'aquí a pocs dies
• ésser breu = explicar en poques paraules

Traduccions

De durada curta

• Anglès: brief ^(en)
• Castellà: breve ^(es)
• Francès: bref ^(fr)
• Italià: breve ^(it)
• Llengua de signes catalana: CURT ^(csc)

Nom

breu m. ‎(plural breus)

1. Document oficial i concís que tracta generalment d’afers administratius o un rescripte.

Derivats

• capbreu, breu pontifici

Traduccions

Document oficial i concís

• Anglès: brief ^(en), breve ^(en)
• Castellà: breve ^(es) m.
• Francès: bref ^(fr) m.
• Italià: breve ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot