bròfec

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɾɔ.fək/, balear /ˈbɾɔ.fec/, /ˈbɾɔ.fək/
Occidental: /ˈbɾɔ.fek/
  • Etimologia: Incerta, segle XIV. Potser d’un llatí vulgar *vofricus, de *vofer, de vafer ‎(«astut»).

Adjectiu[modifica]

brò·fec m. ‎(femení bròfega, plural masculí bròfecs, plural femení bròfegues)

  1. (occidental) Adust, de tracte aspre, brusc i grosser.
  2. (agrícola, valencià septentrional) sec

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]