arrear

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.reˈa/
Occidental: nord-occidental /a.reˈa/, valencià /a.reˈaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arreà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *arrēdare ‎(«proveir»), d’origen gòtic *reths, segle XIII.
  • Anagrama: errara

Verb[modifica]

ar·re·ar trans.

  1. Posar arreus a les bèsties.
  2. (figuradament) adornar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arreo, arrea, arreem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]