Vés al contingut

argue

De Viccionari

Català

[modifica]
Argue d’una nau
  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.ɡə/, occidental /ˈaɾ.ɣe/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *arganum ‎(«cabestrant»), de organum ‎(«eina»), del grec antic ὄργανον ‎(órganon).

argue m. ‎(plural argues o àrguens)

  1. Torn vertical que fa d’eix a una corda per a moure objectes pesants.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]

argue m. ‎(plural argues)

  1. (obsolet) argue

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ar·gue (2)

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

argue

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de arguire