argue

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Argue d’una nau
  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.ɡə/, occidental /ˈaɾ.ɣe/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *arganum ‎(«cabestrant»), de organum ‎(«eina»), del grec antic ὄργανον ‎(órganon).

Nom[modifica]

argue m. ‎(plural argues o àrguens)

  1. Torn vertical que fa d’eix a una corda per a moure objectes pesants.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·gue (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): \ˈaɾ.ɣe\
  • Etimologia: Del català argue.

Nom[modifica]

argue m. ‎(plural argues)

  1. (obsolet) argue

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·gue (2)


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

argue

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de arguire