Vés al contingut

antiguitat

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ən.ti.ɣiˈtat/, occidental /an.ti.ɣiˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí antīquitās.

antiguitat f. (plural antiguitats)

  1. Temps antics, primera època de la història de la humanitat.
    «Report suggerit per Varró, d'un conte pueril, admès, però, en general, pels naturalistes, agrònoms, filòsofs i poetes de l'antiguitat (Miquel Dolç [trad.], Virgili, Geòrgiques, Fundació Bernat Metge, p.180, 1963)
  2. Acumulació d'anys.
    «Per un altre cantó, no sembla pas casual que el guerrer que forneix a Ulises el famós casc sigui precisament el cabdill cretenc Meríones, escuder i company d'Idomeneu, perquè els epítets i la dicció formular entorn d'aquest personatge resulten d'una antiguitat excepcional.» (Jaume Pòrtulas, Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda, 2008)
  3. Objectes fabricats al passat, amb valor històric i, sovint, també artístic.
    «Va arribar a la porta del castell, que ara feia funcions de botiga d'antiguitats de luxe.» (Alexandra Cadrat Capdevila, La casa d'escorpí, 2005)

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: an·ti·gui·tat (4)

Vegeu també

[modifica]