antiguitat
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ən.ti.ɣiˈtat/, occidental /an.ti.ɣiˈtat/
- Rimes: -at
- Etimologia: Del llatí antīquitās.
Nom
[modifica]antiguitat f. (plural antiguitats)
- Temps antics, primera època de la història de la humanitat.
- «Report suggerit per Varró, d'un conte pueril, admès, però, en general, pels naturalistes, agrònoms, filòsofs i poetes de l'antiguitat.» (Miquel Dolç [trad.], Virgili, Geòrgiques, Fundació Bernat Metge, p.180, 1963)
- Acumulació d'anys.
- «Per un altre cantó, no sembla pas casual que el guerrer que forneix a Ulises el famós casc sigui precisament el cabdill cretenc Meríones, escuder i company d'Idomeneu, perquè els epítets i la dicció formular entorn d'aquest personatge resulten d'una antiguitat excepcional.» (Jaume Pòrtulas, Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda, 2008)
- Objectes fabricats al passat, amb valor històric i, sovint, també artístic.
- «Va arribar a la porta del castell, que ara feia funcions de botiga d'antiguitats de luxe.» (Alexandra Cadrat Capdevila, La casa d'escorpí, 2005)
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: an·ti·gui·tat (4)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB