anomeneguéssou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.sow/

Verb

anomeneguéssou

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] anomenéssiu, anomenésseu, anomenàsseu, anomenàssiu o anomenàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·ne·gués·sou (6)