amenaçàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: amenaçareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·me·na·çà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amenaçar
    [Vosaltres/vós] amenaçàreu o vau/vàreu amenaçar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amenaçar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] amenacéssiu, amenacésseu, amenaçàsseu, amenaçàssiu o amenaçàreu.