ambulant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əm.buˈɫan/, balear /əm.buˈɫant/, /əm.buˈɫan/

Occidental: nord-occidental /am.buˈɫan/, valencià /am.buˈɫant/, /am.buˈɫan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del verb ambular, segle XIX.

Adjectiu

ambulant inv. ‎(plural ambulants)

1. Que ambula, es passeja, va d'un lloc a un altre.

Derivats

• ambulància

Traduccions

ambulant [1] que es passeja

• Anglès: itinerant ^(en)
• Castellà: ambulante ^(es) inv.
• Francès: ambulant ^(fr), ambulante ^(fr)

• Italià: ambulante ^(it)
• Llatí: ambulans ^(la)

Verb

ambulant

1. Gerundi del verb ambular

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bu·lant (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Alemany

Adjectiu

ambulant ‎(no comparable)

1. ambulatori

Declinació

Declinació de ambulant

Nombre i gènere		Singular						Plural
		Masculí		Femení		Neutre		Masc./Fem./Neutre
Declinació forta (sense article)	Nominatiu		ambulanter		ambulante		ambulantes		ambulante
	Genitiu		ambulanten		ambulanter		ambulanten		ambulanter
	Datiu		ambulantem		ambulanter		ambulantem		ambulanten
	Acusatiu		ambulanten		ambulante		ambulantes		ambulante
Declinació feble (amb article definit)	Nominatiu	der	ambulante	die	ambulante	das	ambulante	die	ambulanten
	Genitiu	des	ambulanten	der	ambulanten	des	ambulanten	der	ambulanten
	Datiu	dem	ambulanten	der	ambulanten	dem	ambulanten	den	ambulanten
	Acusatiu	den	ambulanten	die	ambulante	das	ambulante	die	ambulanten
Declinació mixta (amb article indefinit o possessiu)	Nominatiu	ein	ambulanter	eine	ambulante	ein	ambulantes	(keine)	ambulanten
	Genitiu	eines	ambulanten	einer	ambulanten	eines	ambulanten	(keiner)	ambulanten
	Datiu	einem	ambulanten	einer	ambulanten	einem	ambulanten	(keinen)	ambulanten
	Acusatiu	einen	ambulanten	eine	ambulante	ein	ambulantes	(keine)	ambulanten
Predicatiu		er ist	ambulant	sie ist	ambulant	es ist	ambulant	sie sind	ambulant