ambo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

ambo ‎(plural ambos o ambones)

  1. (arquitectura) ambó, púlpit, trona

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • ambo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈam.boː/
  • Etimologia: Probablement cognat[1] amb el terme del grec antic ἄμφω ‎(amphô), amb el sànscrit ubhāu i amb l'eslau oba, tots ells procedents de l'arrel indoeuropea *ambhō[2].

Adjectiu determinant[modifica]

ambō m., ambae f., ambō n.

  1. ambdós
    Ex.: Reges Eteocles et Polynices ambo perierunt quasi unā. (« Els reis Eteocles i Polinices van morir ambdós gairebé al mateix temps.»)

Declinació[modifica]

Irregular, només en singular.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ambō ambae ambō
Vocatiu ambō ambae ambō
Acusatiu ambōs ambās ambō
Genitiu ambōrum ambārum ambōrum
Datiu ambōbus ambābus ambōbus
Ablatiu ambōbus ambābus ambōbus


Vegeu també[modifica]

  1. «ambo», en: Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879
  2. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.34-35