alterquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aɫ.ter.keˈɣes/

Verb

alterquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb altercar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] alterqués, altercàs o altercara.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·que·gués (4)