alod
Català antic[modifica]
- Etimologia: Del fràncic *alôd («possessió plena»), de *al («tot») i *ōd («bé, propietat»), del protogermànic occidental *aud.
Nom[modifica]
alod m. (plural alods)
- forma alternativa de alou
- «En les terres hermes t e ·ls boschs he ·n les garriges podems pendre domenges e laurazons per razó per zo quan achel chastel és franch alod de la mesó, e totes les regalies, e rres no n' í à donad a negú chavaller la mesó.» (Queixes dels templers de Barberà, segle XIII)