allocàreu

Potser volíeu: allocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ʎuˈka.ɾəw/, occidental /a.ʎoˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

allocàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de allocar.

   [Vosaltres/vós] us allocàreu o us vau/vàreu allocar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb allocar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] us alloquéssiu, us alloquésseu, us allocàsseu, us allocàssiu o us allocàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·cà·reu (4)
• Anagrames: acollareu, acollàreu