allocàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: allocareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·llo·cà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de allocar
    [Vosaltres/vós] us allocàreu o us vau/vàreu allocar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb allocar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] us alloquéssiu, us alloquésseu, us allocàsseu, us allocàssiu o us allocàreu.