albigès

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əɫ.βiˈʒɛs/, balear /əɫ.biˈʒəs/, /əɫ.biˈʒɛs/

Occidental: nord-occidental /aɫ.βiˈʒes/, valencià /aɫ.βiˈd͡ʒes/

• Rimes: -ɛs

• Etimologia: Del llatí albigēnse, de Albiga.

Adjectiu

al·bi·gès m. ‎(femení albigesa, plural masculí albigesos, plural femení albigeses)

1. Relatiu o pertanyent a Albi (Llenguadoc).

Variants

• albigés (valencià)

Traduccions

Relatiu o pertanyent

• Francès: albigeois ^(fr)
• Llatí: Albigensis ^(la)

• Occità: albigés ^(oc)

Nom

al·bi·gès m. ‎(plural albigesos, femení albigesa)

1. Persona que habita o és originària d'Albi (Llenguadoc).
2. Membre de la secta dels càtars que habitaven a Occitània durant els segles XII i XIII.

Traduccions

Persona

• Francès: Albigeois ^(fr)
• Llatí: Albigensis ^(la)

• Occità: albigés ^(oc)

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot, ésAdir