akelarre

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.ke.la.re/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ
• Etimologia: De aker ‎(«boc») i larre ‎(«prat») pel camp de Zugarramurdi (Navarra) on l’any 1610 el tribunal del Sant Ofici inicià una caça de bruixes.

Nom

akelarre inan.

1. sàbat, aquelarre

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu akelarre akelarrea akelarreak Ergatiu akelarrek akelarreak akelarreek Datiu akelarreri akelarreari akelarreei Genitiu akelarreren akelarrearen akelarreen Comitatiu akelarrerekin akelarrearekin akelarreekin Benefactiu akelarrerentzat akelarrearentzat akelarreentzat Instrumental akelarrez akelarreaz akelarreez Partitiu akelarrerik - - Prolatiu akelarretzat - - Causal akelarrerengatik akelarrearengatik akelarreengatik Locatius Inessiu akelarretan akelarrean akelarreetan Ablatiu akelarretatik akelarretik akelarreetatik Al·latiu akelarretara akelarrera akelarreetara Terminatiu akelarretaraino akelarreraino akelarreetaraino Al·l. direcional akelarretarantz akelarrerantz akelarreetarantz Gen. locatiu akelarretako akelarreko akelarreetako