aimara

Potser volíeu: aimará

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əjˈma.ɾə/, occidental /ajˈma.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Adjectiu

aimara inv. ‎(plural aimares)

1. Relatiu al poble dels aimares, la seva cultura o la llengua.

Traduccions

Relatiu als aimares

• Anglès: Aymara ^(en)
• Castellà: aimara ^(es)

• Francès: aymara ^(fr)
• Gallec: aimará ^(gl)

Nom

aimara m. f. ‎(plural aimares)

1. Natural d'un poble de la conca del llac Titicaca, a l'Amèrica del Sud.

Traduccions

Natural d'un poble de la conca del llac Titicaca

• Alemany: Aymara ^(de)
• Anglès: Aymara ^(en)
• Castellà: aimara ^(es)
• Francès: Aymara ^(fr)

• Gallec: aimará ^(gl) m. f.
• Neerlandès: Aymara ^(nl)
• Portuguès: aimará ^(pt), aimara ^(pt)

Nom

aimara m. ‎(només en singular)

1. Llengua ameríndia de l'altiplà entre Bolívia, Perú i Xile.

Sinònims

• ay (codi ISO 639)

Hipònims

• Varietats dialectals: aimara septentrional (departament de La Paz, a Bolívia i la zona del llac Titicaca), aimara meridional (departaments d'Oruro i Potosí, a Bolívia), aimara dels altiplans xilens, aimara dels altiplans peruans

Traduccions

Llengua

• Alemany: Aymara ^(de)
• Anglès: Aymara ^(en)
• Basc: aimara ^(eu)
• Bretó: aymareg ^(br)
• Castellà: aimara ^(es)
• Danès: aymara ^(da)
• Eslovac: aymarčina ^(sk)
• Eslovè: ajmarščina ^(sl)
• Feroès: aimara ^(fo)
• Finès: aimara ^(fi)
• Francès: aymara ^(fr)

• Gallec: aimará ^(gl) m.
• Islandès: aímaríska ^(is)
• Lituà: aimarų ^(lt)
• Neerlandès: Aymara ^(nl)
• Noruec: aymara ^(no)
• Portuguès: aimará ^(pt), aimara ^(pt)
• Romanès: aymara ^(ro) m.
• Suec: aymara ^(sv)
• Turc: Aymara ^(tr)
• Txec: ajmarština ^(cs)

Miscel·lània

• Síl·labes: ai·ma·ra (3)
• Anagrames: amaria, armaia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Wikcionario, edició en aimara
• Entrades en aimara al Viccionari en català
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc

Adjectiu

aimara

1. aimara

Nom

aimara anim., inan. sing.

1. aimara (individu)
2. aimara (llengua)

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu aimara aimara aimarak Ergatiu aimarak aimarak aimarek Datiu aimarari aimarari aimarei Genitiu aimararen aimararen aimaren Comitatiu aimararekin aimararekin aimarekin Benefactiu aimararentzat aimararentzat aimarentzat Instrumental aimaraz aimaraz aimarez Partitiu aimararik - - Prolatiu aimaratzat - - Causal aimararengatik aimararengatik aimarengatik Locatius Inessiu aimararengan aimararengan aimarengan Ablatiu aimararengandik aimararengandik aimarengandik Al·latiu aimararengana aimararengana aimarengana Terminatiu aimararenganaino aimararenganaino aimarenganaino Al·l. direcional aimararenganantz aimararenganantz aimarenganantz Gen. locatiu aimararenganako aimararenganako aimarenganako

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Singular Absolutiu aimara Ergatiu aimarak Datiu aimarari Genitiu aimararen Comitatiu aimararekin Benefactiu aimararentzat Instrumental aimaraz Causal aimararengatik

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aiˈma.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Adjectiu

aimara inv. ‎(plural aimaras)

1. aimara

Nom

aimara m. f. ‎(plural aimaras)

1. aimara (individu)

Nom

aimara m. ‎(només en singular)

1. aimara (llengua)

Miscel·lània

• Síl·labes: ai·ma·ra (3)