afable

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈfab.bɫə/, occidental /aˈfa.βɫe/
  • Rimes: -able
  • Etimologia: Del llatí affabĭlis ‎(«a qui es pot parlar»), segle XIX.

Adjectiu[modifica]

afable inv. ‎(plural afables)

  1. Dit d'una persona agradable en el tracte i en la conversa.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fa·ble (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \aˈfa.βle\
Americà: alt /aˈfa.ble/, baix \aˈfa.βle\

Adjectiu[modifica]

afable inv. ‎(plural afables)

  1. afable

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fa·ble (3)


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈfa.ble/

Adverbi[modifica]

afable

  1. afablement