abominàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: abominareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bo·mi·nà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de abominar
    [Vosaltres/vós] abominàreu o vau/vàreu abominar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb abominar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] abominéssiu, abominésseu, abominàsseu, abominàssiu o abominàreu.