abominàreu

Potser volíeu: abominareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βu.miˈna.ɾəw/
	balear /ə.bo.miˈna.ɾəw/, /ə.bu.miˈna.ɾəw/
Occidental:	/a.bo.miˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

abominàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de abominar.

   [Vosaltres/vós] abominàreu o vau/vàreu abominar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb abominar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] abominéssiu, abominésseu, abominàsseu, abominàssiu o abominàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·mi·nà·reu (5)