abillar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ə.βiˈʎa/
Occidental: nord-occidental /a.βiˈʎa/, valencià /a.βiˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: abillà
  • Etimologia: Del francès antic abillier, segle XV, derivat de bille ‎(«peça de fusta abans de ser treballada»).

Verb[modifica]

abillar trans.

  1. Adornar, especialment amb vestits.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abillo, abilla, abillem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]