abar

Potser volíeu: abaŕ

Basc

• Etimologia: Del llatí arborea.

Nom

abar inan.

1. branquilló, ramalla
2. (plural) llenya

Declinació

Nom comú inanimat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abar abarra abarrak Ergatiu abarrek abarrak abarrek Datiu abarri abarrari abarrei Genitiu abarren abarraren abarren Comitatiu abarrekin abarrarekin abarrekin Benefactiu abarrentzat abarrarentzat abarrentzat Instrumental abarrez abarraz abarrez Partitiu abarrik - - Prolatiu abartzat - - Causal abarrengatik abarrarengatik abarrengatik Locatius Inessiu abarretan abarrean abarretan Ablatiu abarretatik abarretik abarretatik Al·latiu abarretara abarrera abarretara Terminatiu abarretaraino abarreraino abarretaraino Al·l. direcional abarretarantz abarrerantz abarretarantz Gen. locatiu abarretako abarreko abarretako

Relacionats

• adar (branca)