abade

Basc

• Etimologia: D’un romanç *abade, segle XIV, del llatí abbas.

Nom

abade anim.

Declinació Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abade abadea abadeak Ergatiu abadek abadeak abadeek Datiu abaderi abadeari abadeei Genitiu abaderen abadearen abadeen Comitatiu abaderekin abadearekin abadeekin Benefactiu abaderentzat abadearentzat abadeentzat Instrumental abadez abadeaz abadeez Partitiu abaderik - - Prolatiu abadetzat - - Causal abaderengatik abadearengatik abadeengatik Locatius Inessiu abaderengan abadearengan abadeengan Ablatiu abaderengandik abadearengandik abadeengandik Al·latiu abaderengana abadearengana abadeengana Terminatiu abaderenganaino abadearenganaino abadeenganaino Al·l. direcional abaderenganantz abadearenganantz abadeenganantz Gen. locatiu abaderenganako abadearenganako abadeenganako

1. abat
2. (biscaí) sacerdot

Sinònims

• abat
• (sacerdot) apaiz

Gallec

Nom

abade m. ‎(plural abades)

1. abat