Vés al contingut

aür

De Viccionari
Potser volíeu: aur, Aur, auŕ

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈur/, occidental /aˈuɾ/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: Del castellà agur, del basc agur.

Interjecció[modifica]

aür

  1. (mallorquí, menorquí) adéu

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ür (2)
  • Anagrames: rau, rua (revers), ruà

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB

Català antic[modifica]

  • Etimologia: Del llatí *agurium, de augurium ‎(«auguri»). Cognat del basc agur.

Interjecció[modifica]

aür

  1. hurra
    «Pensem de anar ab la gràcia de Déu et en la sua guarda, et de madona santa Maria et de tota la vera cort celestial. Anem en Sicília! E tantost totes les gents cridaren: —Aür, aür!—. Et tuyt agenoylaren se et cridaren, altes veus, Salve Regina.» (Ramon Muntaner, Crònica, segle XIV)

Vegeu també[modifica]