Vindobona

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /wɪnˈdɔ.bɔ.na/
• Etimologia: Del protocèltic *windos ‎(«blanc, brillant») referit al riu afluent del Danubi, i *bonus ‎(«assentament, vila»).

Nom propi

Vindobona f. ‎(genitiu Vindobonae)

1. Vila de l’antiga Pannònia, actualment Viena.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Vindobona	-
Vocatiu	Vindobona	-
Acusatiu	Vindobonam	-
Genitiu	Vindobonae	-
Datiu	Vindobonae	-
Ablatiu	Vindobonā	-
Locatiu	Vindobonae	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Vindobona». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.