Vindobona

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /wɪnˈdɔ.bɔ.na/
  • Etimologia: Del cèltic, compost de *vindo ‎(«blanc») i *bona ‎(«burg»).

Nom propi[modifica]

Vindobona f. ‎(genitiu Vindobonae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Vindobona -
Vocatiu Vindobona -
Acusatiu Vindobonam -
Genitiu Vindobonae -
Datiu Vindobonae -
Ablatiu Vindobonā -
Locatiu Vindobonae -
  1. Vila de l’antiga Pannònia, actualment Viena.

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Vindobona». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.