Viccionari:Romanització del rus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquesta és la convenció usada al Viccionari per la transcripció del rus al català basada en els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquests criteris parteixen de la transliteració amb modificacions i excepcions per reflectir la pronúncia russa en lloc de l'ortografia en ciríl·lic.

maj. min. nom so (AFI) transcripció notes
А а A /a/ a
Б б be /b/ b
В в ve /v/ v
Г г gue /g/,/x/ g
gu davant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui
Д д de /d/ d
Е е ie /je/ e després de consonant, de "и" o "й"
ie al començament de mot i després de vocal o els signes "Ъ" o "Ь"
Ё ё io /jo/ o després de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й"
io
Ж ж ge /ʐ/ j
З з ze /z/ z
И и i /i/ i –ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i
Й й i kratko /j/ i
К к ka /k/ k
Л л el /ɫ/ l
М м em /m/ m
Н н en /n/ n
О о o /o/ o
П п pe /p/ p
Р р er /r/ r
С с es /s/ s
ss intervocàlic
Т т te /t/ t
У у u /u/ u
Ф ф ef /f/ f
Х х ha /x/ kh
Ц ц tse /t͡s/ ts
Ч ч txe /t͡ɕ/ tx
Ш ш xa /ʂ/ x
ix intervocàlic
Щ щ xtxa /ɕː/ sx
Ъ ъ signe fort sense palatalització, no es transcriu
Ы ы i /ɨ/ i
Ь ь signe feble /◌ʲ/ amb palatalització, no es transcriu
Э э e /e/ e
Ю ю iu /ju/ iu
u simplificació després de "и" o "й"
Я я ia /ja/ ia
a simplificació després de "и" o "й"
Lletres arcaiques, anteriors al 1918
I і i decimal /i/ i Va ser substituïda per И
Ѳ ѳ fità /θ/ f Va ser substituïda per ф
Ѣ ѣ iat /æː/ ě Va ser substituïda per е
Ѵ ѵ ijitsa /i/ i

Notes:

  • En molts texts, excloent diccionaris i material didàctic, la lletra “ё” és usada rarament i s'escriu “е”, sense dièresi. Tanmateix, es continua pronunciant i transcrivint com a “ё”. En el Viccionari ho tractem com a variant ortogràfica mantenint l'entrada principal escrita amb “ё”.
  • No es tenen en compte els emmudiments en certs grups de consonants, es transcriuen totes les lletres.
  • No es tenen en compte les reduccions de vocals àtones. En una primera aproximació, es poden llegir sense la neutralització de vocals del català oriental.

Accentuació[modifica]

El rus no utilitza l'accent gràfic, però en els diccionaris i material didàctic se sol indicar la vocal tònica amb un accent tancat. Una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons l'accent, per exemple му́ка ‎(muka, «tortura») i мука́ ‎(mukà, «farina»). En el Viccionari es convenient mostrar-lo en el lema, però les entrades són sense l'accent.

ciríl·lic А́ а́ Е́ е́ И́ и́ О́ о́ У́ у́ Ы́ ы́ Э́ э́ Ю́ ю́ Я́ я́
romanització À à Í í Ó ó Ú ú Í í É é

En la transcripció se segueixen les normes d'accentuació en català. S'utilitza l'accent tancat, excepte à. La e i la o poden tenir una pronunciació oberta en alguns casos però són majoritàriament tancades i es transcriuen de forma invariable.

La lletra “ё” normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.

Vegeu també[modifica]