Vés al contingut

Viccionari:Romanització del rus

De Viccionari

Aquesta és la convenció usada al Viccionari per la transcripció del rus al català basada en els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquests criteris parteixen de la transliteració amb modificacions i excepcions per reflectir la pronúncia russa en lloc de l'ortografia en ciríl·lic.

maj.min.nomso (AFI)transcripciónotes
АаA/a/a
Ббbe/b/b
Ввve/v/v
Ггgue/g/,/x/g
gudavant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui
Ддde/d/d
Ееie/je/edesprés de consonant, de "и" o "й"
ieal començament de mot i després de vocal o els signes "Ъ" o "Ь"
Ёёio/jo/odesprés de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й"
io
Жжge/ʐ/j
Ззze/z/z
Ииi/i/i–ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i
Ййi kratko/j/i
Ккka/k/k
Ллel/ɫ/l
Ммem/m/m
Ннen/n/n
Ооo/o/o
Ппpe/p/p
Ррer/r/r
Ссes/s/s
ssintervocàlic
Ттte/t/t
Ууu/u/u
Ффef/f/f
Ххha/x/kh
Ццtse/t͡s/ts
Ччtxe/t͡ɕ/tx
Шшxa/ʂ/x
ixintervocàlic
Щщxtxa/ɕː/sx
Ъъsigne fortsense palatalització, no es transcriu
Ыыi/ɨ/i
Ььsigne feble/◌ʲ/amb palatalització, no es transcriu
Ээe/e/e
Ююiu/ju/iu
usimplificació després de "и" o "й"
Яяia/ja/ia
asimplificació després de "и" o "й"
Lletres arcaiques, anteriors al 1918
Iіi decimal/i/iVa ser substituïda per И
Ѳѳfità/θ/fVa ser substituïda per ф
Ѣѣiat/æː/ěVa ser substituïda per е
Ѵѵijitsa/i/i

Notes:

  • En molts texts, excloent diccionaris i material didàctic, la lletra “ё” és usada rarament i s'escriu “е”, sense dièresi. Tanmateix, es continua pronunciant i transcrivint com a “ё”. En el Viccionari ho tractem com a variant ortogràfica mantenint l'entrada principal escrita amb “ё”.
  • No es tenen en compte els emmudiments en certs grups de consonants, es transcriuen totes les lletres.
  • No es tenen en compte les reduccions de vocals àtones. En una primera aproximació, es poden llegir sense la neutralització de vocals del català oriental.

Accentuació

[modifica]

El rus no utilitza l'accent gràfic, però en els diccionaris i material didàctic se sol indicar la vocal tònica amb un accent tancat. Una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons l'accent, per exemple му́ка (muka, «tortura») i мука́ (mukà, «farina»). En el Viccionari es convenient mostrar-lo en el lema, però les entrades són sense l'accent.

ciríl·licА́а́Е́е́И́и́О́о́У́у́Ы́ы́Э́э́Ю́ю́Я́я́
romanitzacióÀàÍíÓóÚúÍíÉé

En la transcripció se segueixen les normes d'accentuació en català. S'utilitza l'accent tancat, excepte à. La e i la o poden tenir una pronunciació oberta en alguns casos però són majoritàriament tancades i es transcriuen de forma invariable.

La lletra “ё” normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.

Vegeu també

[modifica]