Ur

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ur, Ur.


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈur/, /ˈuɾ/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: D’origen preromà relacionat amb el basc ur ‎(«aigua»), documentat Hur al segle IX.

Nom propi[modifica]

Ur

  1. Municipi de l’Alta Cerdanya situat al nord de Puigcerdà.
  2. Antiga ciutat estat sumèria.

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ur anim.

  1. Prenom masculí

Vegeu també[modifica]

  • Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 188. ISBN 978-84-96863-95-8.