Ur

Potser volíeu: ur, Ur.

Català

• Pronúncia: /ˈur/, /ˈuɾ/
• Rimes: -uɾ
• Etimologia: D’origen preromà relacionat amb el basc ur ‎(«aigua»), documentat Hur al segle IX.

Nom propi

Ur

1. Municipi de l’Alta Cerdanya situat al nord de Puigcerdà.
2. Antiga ciutat estat sumèria.

Derivats

• urnenc (gentilici)

Vegeu també

• Ur (desambiguació) a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, ésAdir

Basc

Nom propi

Ur anim.

Declinació Nom propi animat en consonant Cas Indefinit Absolutiu Ur Ergatiu Urrek Datiu Urri Genitiu Urren Comitatiu Urrekin Benefactiu Urrentzat Instrumental Urrez Causal Urrengatik Locatius Inessiu Urrengan Ablatiu Urrengandik Al·latiu Urrengana Terminatiu Urrenganaino Al·l. direcional Urrenganantz Gen. locatiu Urrenganako

1. Prenom masculí

Vegeu també

• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 188. ISBN 978-84-96863-95-8.