Taumant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /təwˈman/
	balear /təwˈmant/, /təwˈman/
Occidental:	nord-occidental /tawˈman/
	valencià /tawˈmant/, /tawˈman/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del grec antic Θαῦμας ‎(Thaûmas, «el Prodigiós»).

Nom propi

Taumant m.

1. (mitologia grega) Déu marí fill d’Oceà i d’Iris.

Traduccions

Traduccions

• Llatí: Thaumās ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: Tau·mant (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia