Polinèsia

Potser volíeu: polinesia, Polinesia, polinèsia

Català

• Pronúncia: oriental /pu.ɫiˈnɛ.zi.ə/, occidental /po.ɫiˈnɛ.zi.a/
• Etimologia: Derivat del prefix del grec antic πολυ- ‎(polý), que prové de πολύς ‎(polys, «molts»), i νήσος ‎(nêsos, «illa»). Segons el Moon Handbooks Tahiti, el terme Polinèsia va ser concebut per Charles de Brosses al 1756 i aplicat a totes les illes de l'oceà Pacífic. Actualment s'ha restringit a l'àrea proposada per Dumont d'Urville en una conferència feta a la Société Geographique de Paris al 1831. Vegeu poli- i -nèsia.

Nom propi

Po·li·nè·si·a f.

1. Àrea geogràfica d'Oceania, que inclou des de l'Illa de Pasqua, a Nova Zelanda i a Hawaii, passant per Tonga, Samoa i Tahití.

Gentilicis

• polinesi, polinèsia, polinesis, polinèsies.

Nota d'ús

Dintre d'un context s'acompanya sempre amb l'article: la Polinèsia.

Traduccions

Traduccions: Polinèsia

1. Danès: Polynesien (da)
2. Alemany: Polynesien (de)
3. Anglès: Polynesia (en)
4. Esperanto: Polynezio (eo)
5. Castellà: Polinesia (es)
6. Francès: Polynésie (fr)
7. Gallec: Polinesia (gl)

1. Italià: Polinesia (it)
2. Neerlandès: Polynesië (nl)
3. Noruec: Polynesia (no)
4. Polonès: Polynezja (pl)
5. Portuguès: Polinésia (pt)
6. Suec: Polynesien (sv)
7. Tahitià: Pōrīnetia (ty)

Vegeu també

• Polinèsia a la Viquipèdia