Polinèsia

Potser volíeu: polinesia, Polinesia, polinèsia

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /pu.ɫiˈnɛ.zi.ə/, balear /po.ɫiˈnɛ.zi.ə/, /pu.ɫiˈnɛ.zi.ə/

Occidental: /po.ɫiˈnɛ.zi.a/

• Rimes: -ɛzia
• Etimologia: Derivat del prefix del grec antic πολυ- ‎(polu-), que prové de πολύς ‎(polús, «molts»), i νήσος ‎(nḗsos, «illa»). Segons el Moon Handbooks Tahiti, el terme Polinèsia va ser concebut per Charles de Brosses al 1756 i aplicat a totes les illes de l'oceà Pacífic. Actualment s'ha restringit a l'àrea proposada per Dumont d'Urville en una conferència feta a la Société Geographique de Paris al 1831. Vegeu poli- i -nèsia.

Nom propi

Polinèsia f.

1. Àrea geogràfica d'Oceania, que inclou des de l'Illa de Pasqua, a Nova Zelanda i a Hawaii, passant per Tonga, Samoa i Tahití.

Gentilicis

• polinesi, polinèsia, polinesis, polinèsies.

Nota d'ús

Dintre d'un context s'acompanya sempre amb l'article: la Polinèsia.

Traduccions

Traduccions: Polinèsia

• Alemany: Polynesien ^(de)
• Anglès: Polynesia ^(en)
• Castellà: Polinesia ^(es)
• Danès: Polynesien ^(da)
• Esperanto: Polynezio ^(eo)
• Francès: Polynésie ^(fr)
• Gallec: Polinesia ^(gl)

• Italià: Polinesia ^(it)
• Neerlandès: Polynesië ^(nl)
• Noruec: Polynesia ^(no)
• Polonès: Polynezja ^(pl)
• Portuguès: Polinésia ^(pt)
• Suec: Polynesien ^(sv)
• Tahitià: Pōrīnetia ^(ty)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia