Plantilla:roa-oca-nom

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca

roa-oca-nom ? ‎(plural roa-oca-noms)

Template-info.svg Informació de la plantilla [mostra] [modifica]


Plantilla per mostrar la capçalera del lema d’un nom comú o substantiu en català antic. Inclou les formes flexionades en gènere i nombre, i la categoria corresponent amb la seva ordenació. Per defecte genera les formes plurals a partir d'unes regles i es pot canviar proporcionant paràmetres.

Paràmetres:

  • 1 (necessari, primer paràmetre sense nom): gènere. Valors acceptats:
    • m, f, mf: masculí, femení, masculí i femení
    • m-i, f-i, mf-i: plural invariable
    • m-p, f-p, mf-p: pluralia tantum, forma plural amb valor també de singular
    • m-s, f-s, mf-s: només singular.
    • m-?, f-?, mf-?: plural desconegut, no mostra res.
  • p= (opcional): primer plural o únic, si és diferent del generat, no regular o irregular no previst.
  • p2= (opcional): segon plural, si existeix i no s'ha generat o és diferent.
  • p3= (opcional): tercer plural, si existeix i no s'ha generat o és diferent.
  • p4= (opcional): quart plural, si existeix i no s'ha generat o és diferent.
  • f= (opcional): forma en femení.
  • lema= (opcional): per mostrar un lema diferent.
  • pagename= (opcional): per usar en una pàgina diferent, per exemple en demostracions o proves.

La plantilla va en una línia després de la secció de categoria lèxica i abans de les accepcions.

Exemples:

La plantilla està desenvolupada amb Lua a Mòdul:roa-oca-lema. Genera les etiquetes necessàries per a l'edició accelerada de formes flexionades.

Notes d’evolució històrica[modifica]

  • La terminació característica del plural és -s provinent del llatí usat com a desinència de l’acusatiu plural dels noms masculins i femenins: pare>pares, serra>serras, ferro>ferros.
  • Es recupera la consonant -n etimològica: pa>pans, home>hòmens.
  • Es produeix reducció de grups consonàntics que va arrossegar l’emmudiment final del singular: aquest>aquests/aquets, moment>moments/momens.
  • En els mots acabats en -t es produeix una sonorització: dit>dits/ditz.
  • Els mots acabats en -s inicialment eren invariables i posteriorment van afegir una vocal de suport: mes>mes/meses, braç>braç/braces.
  • Entre el segle XIV i XV es produeix un canvi dels plurals -as en -es i alhora de -es en -os: serra>serras/serres, mes>meses/mesos. Durant el segle XIX es va propugnar el retorn a la forma antiga -as, tot i que va ser d’ús habitual finalment es va recuperar la forma -es adequada a la pronúncia occidental.
  • Altres característiques: passeig>passeigs/passeits/passetjos, peix>peys/peixs/peixos.