Phthia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈftʰiː.a/
• Etimologia: Del grec antic Φθία ‎(Phthía).

Nom propi

Phthīa m. ‎(genitiu Phthīae)

1. (mitologia grega) Ftia, vila de l’antiga Tessàlia, pàtria d’Aquil·les.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Phthīa	-
Vocatiu	Phthīa	-
Acusatiu	Phthīam	-
Genitiu	Phthīae	-
Datiu	Phthīae	-
Ablatiu	Phthīā	-
Locatiu	Phthīae	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Phthia». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.