Ostalrich

De Viccionari


Català antic
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ostalrich

  1. Hostalric
    «Ne aporta una pocha d' ayga corrent qui és aprés Ostalrich, que devalla dels alts munts de Muntseny.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)
  2. Àustria
    «Jassia que ·ns vúylan donar la fiyla del duch d' Ostalrich, ab més aver no la pendrem, que més amam la fiyla del rey d' Ongria» (Jaume I, Llibre dels fets, selge XIII)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]