Marroc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈrɔk/, occidental /maˈrɔk/
• Rimes: -ɔk

Àudio: occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del català antic Marrochs, de l'àrab مُرَّاكُش ‎(murrākuš, «Marràqueix») o de l'amazic marroquí ⵎⵔⵔⴰⵡⴽⵛ ‎(mrrawkc), de l’antic ⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⴽⵓⵛ ‎(amur n akuš, literalment «terra de Déu»), antiga capital que es va estendre al nom del país en llengües europees.

Nom propi

el Marroc m.

1. Estat africà situat a l'extrem nord-oest del continent. És fronterer amb Algèria, Mauritània i les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. Ocupa de fet el territori disputat del Sàhara Occidental. El nom oficial és Regne del Marroc.

Notes

• Dintre d'un context sempre va precedit de l'article masculí singular: el Marroc.

Derivats

• marroquí

Traduccions

Estat africà

• Anglès: Morocco ^(en)
• Àrab:المغرب ^(ar)
• Castellà: Marruecos ^(es) m.
• Francès: Maroc ^(fr)

• Llatí: Marocum ^(la)
• Occità: Marròc ^(oc)
• Vietnamita: Maroc ^(vi), Ma Rốc ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·roc (2)
• Anagrames: cromar, morcar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC