Marcel·la

Potser volíeu: Marcella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mərˈsɛɫ.ɫə/, /mərˈsɛ.ɫə/
	balear /məɾˈsɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /marˈsɛɫ.ɫa/, /maɾˈsɛ.ɫa/
	valencià /maɾˈsɛɫ.ɫa/, /maɾˈsɛ.ɫɛ/

• Rimes: -ɛlla
• Etimologia: Del llatí Marcella.

Nom propi

Marcel·la f.

1. Prenom femení

Relacionats

• Marcèl·lia
• Marcel·liana
• Marcel·lina
• Marcel m.
• Màrcia

Traduccions

prenom femení

• Basc: Markele ^(eu)
• Castellà: Marcela ^(es)
• Francès: Marcelle ^(fr)
• Gallec: Marcela ^(gl)
• Italià: Marcella ^(it)
• Llatí: Marcella ^(la)
• Portuguès: Marcela ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·cel·la (3)
• Anagrames: callarem, callàrem, caramell

Vegeu també

• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 132. ISBN 978-84-96863-94-1.