Llorenç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎuˈɾɛns/
	balear /ʎoˈɾɛns/, /ʎuˈɾɛns/
Occidental:	/ʎoˈɾɛns/

• Rimes: -ɛns
• Etimologia: Del català antic Lorens, del llatí Lauretius, de Lauretum ‎(«antiga ciutat del Laci»), de laurus ‎(«llorer»).

Nom propi

Llorenç

1. Prenom masculí
2. Cognom

Variants

• (cognom) Llorens, Llurens

Traduccions

prenom masculí

• Anglès: Laurence ^(en), Lawrence ^(en)
• Basc: Laurendi ^(eu)
• Castellà: Lorenzo ^(es)
• Gallec: Lourenzo ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: Llo·renç (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 113-114. ISBN 978-84-96863-95-8.