Jaume
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ˈʒaw.mə/, occidental /ˈd͡ʒaw.me/
- Etimologia: Del català antic Jacme per vocalització de la implosiva, segle XIII, del llatí medieval Iacomus, variant nasalitzada de Iācōbus, del grec antic Ἰάκωβος (Iákōbos), de l'hebreu bíblic יַעֲקֹב (Yaʿăqōḇ, «Jacob», literalment «aferrat al taló») perquè el patriarca Jacob va néixer aferrat al seu germà bessó Esaú que va sortir primer. Doblet de Jacob.
Nom propi
[modifica]Jaume
- Prenom masculí
Relacionats
[modifica]Traduccions
[modifica]Prenom masculí
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Jau·me (2)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DCVB
Occità
[modifica]Nom propi
[modifica]Jaume m.
- Prenom masculí, equivalent al català Jaume.
Relacionats
[modifica]Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 150. ISBN 2-86866-037-1.