Irene

Potser volíeu: Ireñe, Irène

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iˈɾɛ.nə/
	balear /iˈɾə.nə/, /iˈɾɛ.nə/
Occidental:	/iˈɾe.ne/

• Rimes: -ɛne
• Etimologia: Del llatí Irēnē, del grec antic εἰρήνη ‎(eirḗnē).

Nom propi

Irene f.

1. Prenom femení d’origen grec

Traduccions

prenom femení

• Basc: Ireñe ^(eu) f.
• Castellà: Irene ^(es) f.
• Gallec: Irea ^(gl) f.
• Llatí: Irēnē ^(la) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: I·re·ne (3)
• Anagrama: reien

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, ésAdir
• Cerca Irene a Wikidata
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 109. ISBN 978-84-96863-94-1.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iˈɾe.ne/
• Rimes: -ene
• Etimologia: Del llatí Irēnē, del grec antic εἰρήνη ‎(eirḗnē).

Nom propi

Irene f.

1. Prenom femení d’origen grec

Miscel·lània

• Síl·labes: I·re·ne (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Cerca Irene a Wikidata

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪˈreː.neː/
• Etimologia: Del grec antic Εἰρήνη ‎(Eirḗnē), del nom εἰρήνη ‎(eirḗnē, «pau»).

Nom propi

Irēnē f. ‎(genitiu Irēnēs)

1. (mitologia grega) Irene, una de les Hores, deessa de la pau.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Irēnē	-
Vocatiu	Irēnē	-
Acusatiu	Irēnēn	-
Genitiu	Irēnēs	-
Datiu	Irēnae	-
Ablatiu	Irēnē	-