Irene

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: Ireñe, Irène


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Irēnē, del grec antic.

Nom propi[modifica]

I·re·ne f.

  1. Prenom femení

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 109. ISBN 978-84-96863-94-1.


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Irēnē f. ‎(genitiu Irēnēs)

1a declinació -ē, -ēs (grega)
Cas Singular Plural
Nominatiu Irēnē -
Vocatiu Irēnē -
Acusatiu Irēnēn -
Genitiu Irēnēs -
Datiu Irēnae -
Ablatiu Irēnē -
  1. (mitologia grega) Irene, una de les Hores, deessa de la pau.