Irene

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Ireñe, Irène


Català
[modifica]

Oriental: central /iˈɾɛ.nə/, balear /iˈɾə.nə/, /iˈɾɛ.nə/
Occidental: /iˈɾe.ne/

Nom propi[modifica]

Irene f.

  1. Prenom femení d’origen grec

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: I·re·ne (3)
  • Anagrama: reien

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom propi[modifica]

Irene f.

  1. Prenom femení d’origen grec

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: I·re·ne (3)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Irēnē f. ‎(genitiu Irēnēs)

  1. (mitologia grega) Irene, una de les Hores, deessa de la pau.

Declinació[modifica]

1a declinació -ē, -ēs (grega)
Cas Singular Plural
Nominatiu Irēnē -
Vocatiu Irēnē -
Acusatiu Irēnēn -
Genitiu Irēnēs -
Datiu Irēnae -
Ablatiu Irēnē -