Fai

Potser volíeu: fai

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfaj/
• Rimes: -aj
• Etimologia: De fall ‎(‘trenc de cinglera’), de fallir. Documentat Fallium al segle X, Fallo al s. XI i Faio al s. XII. Tradicionalment s’ha suposat un origen germànic associat a l’anglès fall ‎(‘salt d’aigua’) i l’alemany Fall ‎(‘caiguda’).

Nom propi

el Fai

1. Lloc del Moianès en la confluència del Tenes  i del Rossinyol  amb dos salts d’aigua.
2. Complement usat pel monestir de Sant Miquel del Fai .
3. Complement usat pel poble de Riells del Fai .

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: afí

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC