lignator

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɪ.ŋna.tɔr/
• Etimologia: De lignor i el sufix -ator, de lignum ‎(«llenya»).

Nom

lignātor m. ‎(genitiu lignātōris)

1. llenyataire

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	lignātor	lignātōrēs
Vocatiu	lignātor	lignātōrēs
Acusatiu	lignātōrem	lignātōrēs
Genitiu	lignātōris	lignātōrum
Datiu	lignātōrī	lignātōribus
Ablatiu	lignātōre	lignātōribus

Descendents

• Castellà: leñador
• Gallec: leñador, lenhador (reintegracionista)
• Portuguès: lenhador

Miscel·lània

• Síl·labes: lig·nā·tor (3)
• Heterograma de 8 lletres (agilnort)

Vegeu també

• Mayer i Olivé (director), Marc. «L». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí, 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 283. ISBN 978-84-9974-234-2.