nominatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nu.mi.nəˈtiw/, occidental /no.mi.naˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí nominativus.

Nom

nominatiu m. ‎(plural nominatius)

1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua amb funció de subjecte en una frase.

Ex: En llatí: "magister docet" (traducció: "El mestre ensenya"); en aquest exemple magister és la forma nominativa d'aquesta paraula.

Adjectiu

nominatiu m. ‎(femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)

1. Taló que expressa el nom del qui rebrà els diners.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nominative ^(en)
• Castellà: nominativo ^(es)

• Francès: nominatif ^(fr)
• Italià: nominativo ^(it)

Referències

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot