Vés al contingut

Ernest

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ərˈnest/, occidental /eɾˈnest/
  • Rimes: -est
  • Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi

[modifica]

Ernest m.

  1. Prenom masculí d’origen germànic

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi

[modifica]

Ernest

  1. Prenom masculí, equivalent al català Ernest.

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi

[modifica]

Ernest m.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Ernest.

Vegeu també

[modifica]