Ernest

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ərˈnest/, occidental /eɾˈnest/
  • Rimes: -est
  • Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi[modifica]

Ernest m.

  1. Prenom masculí d’origen germànic

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi[modifica]

Ernest

  1. Prenom masculí, equivalent al català Ernest.

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi[modifica]

Ernest m.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Ernest.

Vegeu també[modifica]