Ernest

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈnest/, occidental /eɾˈnest/
• Rimes: -est
• Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi

Ernest m.

1. Prenom masculí d’origen germànic

Relacionats

• Arnulf
• Ernesta (femení)
• Ernestí

Traduccions

prenom masculí

• Alemany: Ernst ^(de)
• Anglès: Ernest ^(en)
• Castellà: Ernesto ^(es)
• Francès: Ernest ^(fr)

• Gallec: Ernesto ^(gl)
• Hongarès: Ernő ^(hu)
• Llatí: Ernestus ^(la)
• Portuguès: Arnesto ^(pt) (popular)

Miscel·lània

• Síl·labes: Er·nest (2)
• Anagrames: enters, entres, entrés, estern, estrén, eterns, nerets, renets, renéts, rentes, rentés, resten, retens, tenres, ternes, trenes, trenés, tresen

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: labutxaca, p. 68. ISBN 978-84-96863-95-8.

Anglès

• Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi

Ernest

1. Prenom masculí, equivalent al català Ernest.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en anglès

Francès

• Etimologia: Del llatí Ernestus ‎(«el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.

Nom propi

Ernest m.

1. Prenom masculí, equivalent al català Ernest.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès