Ernest
Aparença
Català
[modifica]Nom propi
[modifica]Ernest m.
- Prenom masculí d’origen germànic
Relacionats
[modifica]Traduccions
[modifica]prenom masculí
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Er·nest (2)
- Anagrames: enters, entres, entrés, estern, estrén, eterns, nerets, renets, renéts, rentes, rentés, resten, retens, tenres, ternes, trenes, trenés, tresen
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: labutxaca, p. 68. ISBN 978-84-96863-95-8.
Anglès
[modifica]- Etimologia: Del llatí Ernestus («el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.
Nom propi
[modifica]Ernest
- Prenom masculí, equivalent al català Ernest.
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia en anglès
Francès
[modifica]- Etimologia: Del llatí Ernestus («el que lluita per a vèncer»), d'origen germànic.
Nom propi
[modifica]Ernest m.
- Prenom masculí, equivalent al català Ernest.
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia en francès