Ebre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.βɾə/, occidental /ˈe.bɾe/
• Rimes: -ebɾe
• Etimologia: Del llatí Ibērus, del grec antic ῎Ιβηρος ‎(῎Ibēros) o Ἴβηρ ‎(Íbēr). Tradicionalment considerat ibèric afí al basc ibai ‎(‘riu’). Tanmateix, hi ha hidrònims amb l’arrel *ib- al Caucàs, als Balcans i a la Península Ibèrica en contextos tant indoeuropeus com preindoeuropeus.

Nom propi

Ebre m.

1. Riu del nord-est de la península Ibèrica, des de la serralada Cantàbrica fins la desembocadura al mar Mediterrani a Catalunya.
2. La lletra E en lectura lletrejada.

Derivats

• Baix Ebre
• Corbera d'Ebre 
• Deltebre
• ebrenc
• Móra d'Ebre 
• Ribera d'Ebre

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Ebro ^(en)
• Castellà: Ebro ^(es)
• Francès: Èbre ^(fr)
• Llatí: Hibērus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: E·bre (2)
• Anagrames: rebe, rebé

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC
• Marcelino Cortés Valenciano. «Ebro», 21/02/2025, Toponimia centropeninsular en insular atlántica, projecte Toponomasticon Hispaniae.