Demut

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈdeːmuːt/
  • Etimologia: Del germànic diemüete («submís, servicial»), derivat de dienst .

Nom[modifica]

Demut f. ‎(genitiu Demut, sense plural)

Declinació
Cas Singular Plural
Nominatiu die Demut -
Genitiu der Demut -
Datiu der Demut -
Acusatiu die Demut -
  1. humilitat
    Der Mangel an Demut ist es, worüber sich Isaac Asimov bitterlich beklagt.—«De la manca d'humilitat és el què Isaac Asimov se'n queixa amargament.»
  2. submissió

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]