Cristòfol
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /kɾisˈtɔ.fuɫ/ balear /kɾisˈtɔ.foɫ/, /kɾisˈtɔ.fuɫ/ Occidental: /kɾisˈtɔ.foɫ/
- Etimologia: Del català antic Christòfol, del llatí Christophorus, del grec antic Χριστόφορος (Khristóphoros, literalment «portador de Crist»), de Χριστός (Khristós, «Crist») i φορός (phorós, «portador»), per la llegenda de sant Cristòfol portant a Crist per travessar el riu.
Nom propi
[modifica]Cristòfol m.
- Prenom masculí
Relacionats
[modifica]- (hipocorístic) Tòfol
- (femení) Cristòfola
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Cris·tò·fol (3)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DCVB
Occità
[modifica]- Etimologia: Del llatí Christophorus i aquest del grec antic Χριστόφορος (Khristóphoros).
Nom propi
[modifica]Cristòfol m.
- Prenom masculí, equivalent al català Cristòfol.
Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 147. →ISBN.