Vés al contingut

Bor

De Viccionari
Potser volíeu: bor, bòr, boŕ

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbor/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: D’origen ibèric anomenat per la cavorca de la Fou. Vegeu la Fou de Bor  i l’antic fou ‎(‘gola d’avenc’). Documentat Borr i Borre al segle IX, Borro al XI. Compareu amb l’antroponímic ibèric boŕ ‎(boŕ), l’italià borro ‎(‘xaragall’), Borró ‎(literalment ‘barrancada’) i italià burrone ‎(‘barranc’), el parònim Ivorra (amb arrel de «riu»).

Nom propi

[modifica]

Bor

  1. Poble del municipi de Bellver a la Cerdanya.
  2. Cognom

Nom propi

[modifica]

Bor

  1. Ciutat del Sudan del Sud.
  2. Diverses ciutats de Rússia.
  3. (mitologia escandinava) Fill de Buri i pare d’Odín.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: obr, orb, rob (revers)

Vegeu també

[modifica]

Alemany

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): /boːɐ̯/ àudio ⓘ

Bor n. ‎(genitiu Bors, sense plural)

  1. bor

Declinació

[modifica]
Cas Singular Plural
Nominatiu das Bor -
Genitiu des Bors -
Datiu dem Bor -
Acusatiu das Bor -


Relacionats

[modifica]