Bor

De Viccionari
Potser volíeu: bor, bòr, boŕ


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbor/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Documentat Borr i Borre al segle IX i Borro al segle XI, probablement de l’ibèric boŕ ‎(boŕ), nom de persona.

Nom propi[modifica]

Bor

  1. Poble del municipi de Bellver a la Cerdanya.
  2. Cognom
  3. Ciutat del Sudan del Sud.
  4. Diverses ciutats de Rússia.
  5. (mitologia escandinava) Fill de Buri i pare d’Odín.

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /boːɐ̯/ àudio 

Nom[modifica]

Bor n. ‎(genitiu Bors, sense plural)

  1. bor

Declinació[modifica]

Cas Singular Plural
Nominatiu das Bor -
Genitiu des Bors -
Datiu dem Bor -
Acusatiu das Bor -


Relacionats[modifica]